DESHOSPITACIÓ, [DESSUSPITATIO] s.
Acció i efecte de deshospitar; llevar o refusar l'hospitalitat.
"Quant se requerira que algun nafrat sie dessuspitat, lo veguer elegesca los chirurgians e ab ells elegesca un bon metge qui entrevinga la dita dessuspitatio, e sens lo consell del metge qui s informe de la infirmitat no s faça la dessuspitatio." Pragmàtiques e altres drets de Catalunya De dessospitatio de nafrats, I, tit. XIII, lib. IIII
| | |